Em dic Rosalia i sóc una bruixa. Visc a la muntanya en una casa de fusta. Quan surto al balcó veig grans prats verds, boscos de pins i un riu que sembla que no s'acabi mai. També hi puc sentir l'olor d'unes roses molt boniques de color vermell, d'un roser que està plantat a terra just al costat de la porta de casa. És un roser molt especial perquè floreix durant tot l'any.
No tinc gaires veïns però tot i així mai estic sola, tinc un gat que es diu Me2 que sempre està al meu costat. És un gat molt especial, perquè és tot de color groc i amb el pèl suau.
Quan fa bon temps m'agrada passejar pel bosc, escoltar la pluja, prendre el sol, contemplar la lluna.
El paisatge és molt bonic però a vegades em sento sola i trista, no tinc gaire amics, i a més a més, tothom té por de les bruixes. També m'agrada fer encanteris i volar amb la meva escombra.
Ahir al matí, estava preparant una poció màgica per fer florir les plantes del jardí i just quan vaig acabar-la, vaig escoltar al jardí unes veus:
-Bééééééééé, Béeéééééé´
Quan vaig sortir al jardí hi havia un ramat de cabres pasturant!!!! Quin desastre!!! Es cruspiran totes les plantes, vaig pensar. Vaig intentar fer fora les bèsties sense aconseguir-ho.
Vaig volar amb la meva escombra per sobre la casa, per sobre el jardí, per sobre els camps fins que vaig trobar el pastor Tomàs i la seva gossa. Tots dos van córrer de pressa cap a la casa i es van emportar el seu ramat. Totes les plantes encara hi eren, el roser, les margarides, les petúnies, però les cabres s'havian cruspit fins a l'última flor.
Em vaig sentir molt amoïnada. Al cap d'una estona, vaig adonar-me que tenia la solució davant dels meus ulls: la poció màgica. Aleshores, vaig omplir la regadora amb la poció màgica i vaig regar totes les plantes del jardí.
Ara espero asseguda al banc de fusta. Fins que, plof!!! floreix un groguet, plaf!!!! surt una margarida, i una rosa!!!
Quina alegria! El jardí està ple de flors!!! La poció ha funcionat!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario