Quan comencen les vacances d'estiu aprofito per visitar la meva família que viu a Galícia. Sempre que puc faig un petit recorregut per aquesta terra plena de misteris i de màgia on puc gaudir de bonics paisatges i bona gastronomia.
El passat estiu la sort va voler que un dia assolellat i molt calorós anéssim a parar a
l'indret más increïble que mai m'hagués imaginat. Vam seguir un camí rural que travessava boscos i camps d'un verd intens, on milers de vaques menjavan l'herba más saborosa del món.
Per un camí de sorra que feia baixada vam arribar al mar; sota la nostra mirada s'estenien
dos quilòmetres de platja blanquejada a banda i banda per grups de roques blanquinoses
deserta en ple mes d'agost. L'Oceà Atlàntic ens donava la benvinguda amb el seu fantàstic
blau-verdós i una cadència d'ones a un ritme alhora suau i mogut. T'atreia fins al punt
de no sentir la baixa temperatura al contacte amb l'aigua. El lloc ens va seduir pels colors,
la penetrant olor de mar així com la solitud del paratge.
Estàvem a la màgica "Praia do Rosto" a Finisterre, la Corunya, un autèntic paradís de
platja, salvatge i verge que mai podrem oblidar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario